Si hem de comparar, comparem-ho tot (24/02/2012)

Com diria la filòsofa batlessa de Madrid, Ana Botella, no es poden comparar peres i pomes. Arran de la reforma laboral de la patronal que ha decretat el Govern de Rajoy, han aparegut multitud de reportatges sobre les condicions laborals en la resta de països del nostre àmbit. La deïficació d’Alemanya, pur referent de tot el que s’ha de fer, fa que ens freguin pels morros les bondats del seu sistema de contractació molt menys “protector” que l’existent fins ara a Espanya i que la patronal ha arribat a considerar herència franquista. És cert que la indemnització de 45 dies per any treballat i sense límits era una excepció a Europa però també ho són les altres característiques del nostre sistema econòmic i ningú no sembla voler-les comparar. Perquè comparar una economia d’alt valor afegit, amb una productivitat creixent, amb una altra de serveis que s’alimenta d’un mercat laboral de baixa qualificació no és comparar pomes i peres sinó pomes i rellotges, que només comparteixen la tendència al cercle com element comú.

Un treballador qualificat no se substitueix tan fàcilment i, a més, moltes vegades l’empresa ha invertit en ell formació i temps. Per tant, si se l’acomiada són ambdues parts les que hi perden. Pel contrari, qualcú que ocupa un lloc de treball que no té cap especificitat i pel qual ni es requereix qualificació, se’l pot acomiadar sense por a no trobar substitut. De fet, a Espanya més del 30% dels treballadors tenen més qualificació de la requerida en el seu lloc de feina.

No és el mercat laboral sinó la base de l’economia el que s’ha de pretendre copiar. No només som lluny de l’economia alemanya sinó que, a més, lleis com la de Turisme que prepara el Govern Bauzá no amaguen que el model a seguir és el del Magreb, mercat amb el qual es pretén competir. Salaris baixos, mínima formació i acomiadament lliure són la base del món laboral que ens espera amb l’excusa de la crisi i de la competitivitat amb els mercats (tercermundistes) emergents.

És clar que, de la presència dels sindicats alemanys en els consells d’administració de les empreses, ni en parlam perquè d’això tampoc no ho parlen els sobrevinguts especialistes en dret laboral comparatiu. En resum: ens espera una economia magrebina amb una moneda europea en una societat desestructurada que se sabia europea perquè mai no volgué comparar ni la base empresarial ni la inversió en investigació ni el sistema educatiu… ni, probablement, la qualitat de les seves elits.

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s