Motius i circumstàncies (28/03/2012)

Qualsevol treballador sap que la reforma del PP és la dictada, fil per randa, per la patronal i que, per tant, no té en compte cap dels interessos de l’altra part de l’empresa. És, sense cap dubte, la reforma menys consensuada per les parts i en la qual el Govern menys ha cercat l’equilibri entre els interessats: patronal i treballadors. Tot el present és favorable als empresaris i només la promesa d’un futur amb més llocs de feina (sense quantificar i, evidentment, amb pitjor qualitat dels actuals) es concedeix, a benefici d’inventari, als empleats. Per això, hi ha motius sobrats per fer vaga. Ara bé, una cosa són els motius i una altra, molt diferent, les circumstàncies. No patiu, no parlaré de l’oportunitat (si no és ara, quan?) ni de la imatge del país davant dels mercats (és curiós, però Alemanya setmanes amb vagues importants i no minva la credibilitat). Parlaré de les circumstàncies personals amarades de por i desconcert. Por a la discrecionalitat d’una part de l’empresariat que voldria tornar 100 anys enrere, però, també, por a la incertesa de la força real de la classe treballadora. Massa anys sense consciència de classe com per ara no dubtar si, en el colze a colze, no hi ha braó al costat. Si per por no feis vaga com treballadors, almanco feis-la com consumidors.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s