No és un avís, és un recordatori (30/03/2012)

Com sempre, no traurem aguller sobre el resultat quantitatiu de la vaga general. Som un país on la informació oficial, per moltes lleis de transparència que facin, serveix per ús i abús dels governants. Però aquesta vaga, a més d’anar contra la reforma laboral, havia de servir per acanar la força sindical, i això no es quantifica amb dades ni a curt termini. Des del principi, sabíem que la patronal que ens governa no faria enrere el seu desig legal de convertir els drets laboral en matèria de museu. Per tant, no es pot valorar l’èxit de la vaga per la reculada legislativa que provoqui, perquè sabíem del cert que seria nul·la. Però, els grans esforços governamentals per generar una idea de fracàs, des de la pressió anònima de les xarxes socials fins a l’absurd de pervertir la xifra de consum elèctric amb l’excés d’enllumenat públic tot passant per magnificar la violència o qüestionar la legitimitat de la vaga _l’únic dret que queda als treballadors_, donen la idea de la ferida oberta en la confiança monolítica del PP en la resignació que creuen haver sembrat en l’imaginari col·lectiu. Podran repetir fins a l’absurd que els sindicats fracassaren, que la normalitat laboral va ser la norma o que el descens en el consum elèctric va ser inferior al d’altres vagues. Però ni podran convèncer als treballadors que legislen pel seu bé ni, molt menys, donar la força sindical per residual i sense capacitat de plantar cara.

El resultat electoral a Andalusia i a Astúries i la força de la vaga, i especialment de les manifestacions posteriors, no haurien de ser un avís a qui ens governa sinó un recordatori del per què arribaren a governar. Encara no sé si voluntàriament o perquè no n’hi ha més, continuen en la confusió d’extrapolar les majories parlamentàries a les socials sense voler analitzar que no han superat cap llistó electoral, només que els adversaris assoliren el seu pitjor resultat. No es tracta de qüestionar la seva legitimitat democràtica, que la tenen tota, sinó de recordar quina és la composició ideològica de la nostra societat i quins problemes els hi pot suposar lluir escons si mobilitzen, en les seves iniciatives i formes, la majoria social que no els votà. Fins fa menys d’una setmana, semblaven convençuts de trasplantar la composició dels parlaments a la de la societat. Avui, fer aquest agoserat exercici hauria de disparar les alarmes dels assenyats conservadors que, a més d’intel·ligència, tenguin memòria. Vencen però ni convencen ni, amb la seva prepotència i altivesa, es mostren disposats a l’esforç d’aconseguir-ho.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s