Diagnòstic, no sentència (24/04/2012)

No sé de què s’alegren els peperos, companys de Thomàs, perquè la sentència descriu una forma d’actuar que hauria de fer empegueir qualsevol honrat servidor públic. I no es tracta de donar més valor al vot particular de dos dels cinc magistrats, que el consideren col·laborador entusiasta i necessari dels delictes demostrats de Rabasco i cia, sinó de recordar la frase del seu defensor en el judici, “el batle podria ser un inepte però no un corrupte”. Un inepte que veia com s’enriquia el seu soci de govern o que no veia que signava factures a una empresa que compartia la seu social amb ASI. Llegides les 84 planes de la sentència que celebra el PP com si fos un triomf, un s’empegueeix dels polítics que hem tengut i, també, d’un jutjat i una fiscalia que no han fet o no han pogut fer la seva feina amb la diligència i promptitud que exigeix una causa en la qual s’hi juga la llibertat dels denunciats i l’honorabilitat de les institucions. A més, el 3 a 2 de la sentència ens deixa lloc pel dubte de si els vots dels jutges responen a percepcions jurídiques o polítiques. En resum, tot plegat descriu un país corcat.
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s