El preu de la prepotència (25/04/2012)

Tampoc a mi no m’agrada que qualcú perdi les seves propietats per una fiança preventiva que, a més, ja ha estat alçada pel jutge. Seria una condemna abans de que es pronunciïn els jutges i això és contrari a l’estat de dret. Ara bé: si Jaume Matas perd avui part del seu patrimoni no serà per les decisions del jutge Castro ni per cap altra que hagi pogut prendre la Justícia sinó per la seva prepotent forma d’actuar. Convé recordar que el Codi Penal permet depositar les fiances penals amb avals patrimonials i no obliga ningú a hipotecar-se per entregar l’efectiu al jutjat. Matas no només no ho volgué fer sinó que, a més i per demostrar que era dels pocs espanyols capaços d’aconseguir tres milions en qüestió d’hores, aconseguí el favor dels seus companys dirigents del Banc de València i deposità els doblers abans de termini. Sense aquesta prepotent actuació, ara no deuria ni un euro d’interessos i, des de fa unes setmanes, tornaria a disposar del seu patrimoni gairebé íntegre. Ell ho volgué així i ara, que el Banc creditor ja no és una sucursal del PP de València, sembla que és a punt de pagar les conseqüències de la seva acció, no de la del jutge.
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s