Barrut (29/05/2012)

Sembla que és obligat aclarir, pels tendenciosos, que no parlam del dret a tenir negocis abans i després d’exercir un càrrec públic sinó de que cal mantenir-los allunyats durant l’exercici. No només per una qüestió legal, també per aportar a la societat un exigible plus d’honestedat. Ningú no està obligat a entrar en política ni a exercir un càrrec que, malgrat té compensacions, també té sacrificis. Aquest sacrificis haurien de ser coneguts i acceptats per aquells que fan voluntàriament la passa. I si, per cobdícia i sensació d’impunitat, qualcú no està disposat a fer-los, és el seu partit el responsable d’impedir accions que perjudiquin la imatge de la formació i, el que és pitjor, de la institució que representen. En una societat normal, el mateix Vallejo hauria impedit que l’esposa presentàs la proposta (suposant que ell realment se n’apartà) per guardar-se del dubte sobre la seva honestedat que planarà sigui quina sigui la conclusió del procés. Però, per això, s’ha de tenir o bé una honestedat impresa en l’ADN o un pànic a que et posin la llengua al damunt. Aquí, ni una cosa ni l’altra. En mallorquí: barrut.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s