Imprevisibles, aleatòries i arbitràries (30/02/2012)

Ja ho avançà Rodríguez: se li acaba la paciència. Ja sabeu que són déu, o la marca blanca de déu per ser exactes, i poden actuar de manera preventiva perquè no se’ls molesti. Dels fets de Bunyola no hi ha ni una imatge de provocació ni d’enfrontament amb les forces armades (dilluns devia ser el dia de les Forces Armades: “Lo que hacen nuestras Fuerzas Armadas no se hace en un día. Reconocer su valor, sí.”) Per si hagués dubtes dels motius pels quals aquest escamot especialitzat en avalots ha vengut a Mallorca, membres del PP piulaven a la xarxa coses com el que escrigué el diputat Antoni Camps: “Ja era hora que la Guàrdia Civil actués de forma preventiva per mantenir l’ordre públic i evitar atacs violents”. La criminalització de la dissidència era el primer pas, i l’enfilall de manifestacions confirmen el seu fracàs. El segon, és el terror. Generar por amb actuacions repressives imprevisibles, aleatòries i arbitràries. Qui manifesti públic rebuig als que saben el què han de fer no ha d’estar tranquil en la seva protesta. Si s’ha de pagar desplaçament i dietes a un escamot contundent, es fa i aviat que, quan abans nii el terror en la dissidència, millor. La història ensenya que l’estratègia funciona només si són prou bèsties.