Captius (i desarmats?) (28/06/2012)

Hem arribat a l’absurd del fals debat sobre si és millor pagar per aparcar a un hospital públic o per accedir als medicaments perquè la caixa no dóna per més. És fals perquè acabarem pagant per ambdues coses i algunes més que fins ara consideràvem drets adquirits i part substancial de l’estat del benestar que ens desballesten. Però som esclaus de la deixadesa, l’única culpa que realment podem acceptar tenir en tota aquesta crisi, que no és financera sinó política. Els darrers anys hem acceptat que un hospital com el de Son Espases s’entregàs al lucre dels gestors amb l’argument de que no ho pagaríem de cop i, així, maquillàvem el dèficit públic. Alguns dels que es manifestaren ahir ho defensaren des de les seves organitzacions corporatives i encara no he entès les raons que els mogueren a tan radical lluita contra la remodelació de Son Dureta. Ara tenim un model basat en el benefici i em tem que no ens quedarà més solució que reivindicar una xarxa modèlica de transport públic, tot el contrari del que preveu l’Ajuntament de Palma. Pagar per aparcar ha de ser una opció i no un impost a un col·lectiu captiu de treballadors, pacients i visitants. Una instal·lació com Son Espases, allunyada de la població, ha d’oferir mitjans per arribar-hi, a més de l’opció al transport privat. El contrari és rebaixar, encara més, el sou als treballadors i els drets als ciutadans.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s