Socialitzar el desprestigi (29/06/2012)

Només un governant grogui pot fer públic que es creu, encara que només sigui durant 24 hores, qualcú que promet 30.000 llocs de feina amb una sola actuació. S’aferren a l’emblanquinat i aconsegueixen deixar-hi les ungles. Amb tota probabilitat, els governants reben vàries d’aquestes ocurrències al llarg del seu mandat. Però només els desesperats _o els molt curts de gambals_ convoquen la premsa per fotografiar-se cofois al costat de l’ocurrent. Bauzá ho va fer amb l’embolicador de meravelles portuàries i, a més i sense pietat, obligà Bosch a perdre el prestigi que encara no havia arrossegat per aules bilingües i catalanofòbia mal dissimulada. Quedarà per a la història del ridícul l’increïble convenciment amb que afirmava als mitjans que aquella ocurrència era seriosa i del tipus que necessita la nostra societat.

Si atorgàs capacitats maquiavèl·liques al president, creuria que no anava grogui sinó que està disposat a entregar el cap de Bosch a la caverna insadollable i l’humilia constantment. A favor d’aquesta tesi hi ha, a més del ridícul de fer-lo portaveu de l’inversor home miracle, la segona remesa de cartes als pares i mares d’alumnes i l’ajornament absurd del termini per a triar llengua d’aprenentatge. Parlar amb treballadors de la Conselleria d’Educació i saber de la despesa de recursos aportats a l’improvisat mailing és conèixer, de primera mà, la desesperació d’uns governants als quals la realitat social ha esmicolat les seves dèries absurdes.

Sigui per atabalament o per mala intenció, la veritat és que Bauzá arrossega els seus consellers al desprestigi del qual ell ja gaudeix. Només li manca engolir-se el calàpet de l’increment de l’IVA, turístic després d’haver-se compromès a davallar-lo, per quedar malament amb tothom. Segur que en el seu reduït grup de fidels se sent conhortat, fort i guanyador, però no hi ha col·lectiu sense llistat de greuges per llançar-li a la cara. Només la desaparició voluntària del PSOE pot oferir momentània tranquil·litat als militants del PP que no han entregat l’enteniment al líder. Un partit que no treu cap, anegat per un aparell que, com Bauzá, només escolta als fidels. La lògica mana que aquesta situació no pot perpetuar-se. Que el PSOE és un partit que no renúncia al Govern, almanco des de Madrid. Si, encomanat de l’experiència francesa, és capaç de generar il·lusió entre els seus votants, amb unes primàries reals i dinàmiques, molts d’altres col·lectius podrien acostar-s’hi. Però, primer, haurà de convèncer als seus, i no és fàcil.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s