De què no se’n fien (21/07/2012)

Ni és el lloc ni hi ha espai per traçar l’estat comparatiu de les economies europees. Però n’hi ha amb més deute que l’espanyola i, fins i tot, més dèficit públic que no es financen al preu de desbarat que els mercats deixen els doblers al govern de Rajoy, ni sobre elles plana el fantasma dels homes de negre i la dura intervenció. Això sí, cap d’aquests països ha fet anques enrere en les autopistes de l’educació _les de veres, no les de Bauzà que dediquen tots els seus carrils a descatalanitzar l’escola_ ni tampoc se’ls acudiria recular en la pluralitat informativa dels mitjans públics de comunicació. Si s’entén això, es comprèn de què no se’n fien els creditors perquè sembla del tot impossible que de la retallada educativa sorgeixi una economia competitiva capaç de tornar els préstec. Amb la substitució de la informació per propaganda, de l’aprimament constants dels recursos dedicats a formar ciutadans conscients i amb criteri, seria miraculosa sorpresa que aquests encertassin en l’elecció dels seus representants. Uns representants capacitats per fer qualque cosa més que d’escolans dels mercaders i uns ciutadans preparats per una economia competitiva són les garanties que ni ara ni a curt termini ofereix l’Espanya als inversors.

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s