Amb IVA o sense? (24/08/2012)

Com que a Espanya la transició es va fer amb la condició de no tocar els privilegis als poderosos, el capital segueix sense fer l’esforç fiscal proporcional als assalariats i petits empresaris. No hi ha cap dubte de que és impossible mantenir uns serveis públics de qualitat amb el que poden aportar a la Hisenda pública els treballadors que reben sous de subsistència. La seva aportació via IRPF, tot i ser feixuga, és insuficient per mantenir l’estat del benestar i, evidentment, el baix consum ret pocs imposts indirectes. I d’aquests ciutadans, dels que sobreviuen amb dificultats encara n’hi haurà més si seguim amb el disseny neocon per sortir de la crisi a força de devaluar salaris.

Aquestes evidències em venen al cap quan me n’adon que la cantarella “amb IVA o sense” torna a sentir-se amb la freqüència gairebé oblidada dels temps de la implementació de l’impost. De primeres, penses que aquesta mena actitud farà encara més difícil aconseguir els recursos necessaris per a mantenir els serveis públics, per molt justificat que estigui el recurs de subsistència en l’economia submergida. Però, tot d’una, record que el govern conservador que ha incrementat els imposts als treballadors és el mateix que ha llançat una amnistia fiscal pels grans defraudadors tan cridanera com de nuls resultats comptables. Si sabien, com coincidien analistes i experiències foranes, que la recaptació aconseguida per l’amnistia fiscal seria inapreciable pels comptes de l’Estat i que, al mateix temps, generava el rebuig i la sensació de greuge en la ciutadania complidora que tendria en aquesta opció governamental un argument pel seu petit frau, el motiu per legislar una norma tan injusta, inútil i rebutjada per la majoria ha de ser, necessàriament, un altre.

Josep Fontana, en el seu article del passat dia 18, en El Periódico, acabava “Per dir-ho d’una manera crua: no queda clar si es tracta de tancar hospitals per estalviar o d’estalviar per poder tancar hospitals” i ho deixava més clar, si cal, encara. Fotre, fotran poc, els llanterners, botiguers i d’altres que puguin eludir l’IVA, perquè el cobrat en negre acaba, als pocs minuts, en la caixa del supermercat o en la barra del bar, que recapten imposts indirectes per l’estat: Però se sentiran còmplices, ells i els seus clients “evasors”, de la destrucció de l’estat del benestar programada la dreta més reaccionària. D’això es tracta, de crear la complicitat ideològica, a força de copar tots els mitjans de comunicació, i l’econòmica, amb la generalització del frau, d’una part important de la ciutadania. Ho estan aconseguint.

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s