Paràsits amb molts i rendibles llinatges (31/08/2012)

En aquests moments de crisi, els fatxes, de cor o d’estultícia, aprofiten per atiar el menyspreu a la política i els polítics. Com sempre han fet, manipulen dades i extrapolen realitats fins a crear un brou fètid on s’hi rebolquen com porcs dins la soll. Cal reconèixer que ho fan bé, si jutjam per la quantitat de desinformat que s’empassa aquestes mentides i generalitzacions. Per això, ara es qüestiona l’estructura de l’administració, fins i tot des dels barruts que ocupen càrrecs i col·loquen fidels. No seria objectiu no reconèixer que hi ha disfuncions que han fet possible la canongia a inútils, panxacontents i aprofitats. Però, d’aquí a la desqualificació general hi ha una passa que, almanco, s’hauria de donar després d’una acurada anàlisi que, per honestedat, també s’ha de fer al sector privat.

Si és vera que les institucions són corcades pels nombrosos inútils que les parasiten, no ho és menys que almanco en la mateixa proporció les grans empreses són plenes de paparres. Paparres que, en la immensa majoria, provenen de l’oligarquia franquista i que han sabut fer lloc a nous còmplices provinents de la plutocràcia partidista dels darrers temps. Són fills, parents i assimilats d’aquells que foren “cosa” en el passat i que gaudeixen de la rendible endogàmia de la casta. Llinatges que es repeteixen en combinacions endogàmiques fins a l’absurd i són present en totes les grans empreses amb sous importants i infinitament superiors a la feina que hi aporten. Aquestes empreses benefactores de la casta (i de la caspa), per la seva mida determinen la competitivitat del país i afecten a l’economia dels ciutadans que pagam els seus privilegis en cada rebut de servei que abonam. Que no ens contin històries de meritocràcia i esforç perquè aquests només són pels que no tenen rendibles llinatges. Comença a ser higiènicament necessari repassar les interseccions entre les grans empreses industrials i financeres _moltes d’elles privatitzades després de la mort del dictador_ i les famílies de l’oligarquia franquista. Ara, que més que mai es parla d’eficiència, de competitivitat i d’excel·lència, convé fer l’anàlisi simultània del funcionament de les empreses amb indiferència de si són públiques o privades, perquè les privades tenen tanta o més incidència en la qualitat de l’economia i de la democràcia del país que les públiques. No es pot seguir menyspreant el que és públic i acceptar a l’hora l’existència d’autèntics paràsits en consells d’administració que suposen un handicap insuperable per assimilar-nos a l’Europa moderna.

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s