En defensa pròpia (23/02/2013)

La mentida de Bauzá, o les mentides, per ser exactes, no deixen de ser en defensa pròpia, per molt que ens humiliïn com ciutadans. No pot ser una justificació per qui representa la legalitat a Balears però s’explica des del convenciment de que està per sobre de la resta dels mortals subjectes a la llei, i la passivitat de la majoria li confirma a diari. També són en defensa pròpia les escaïnades de la llocada que l’envolta, que perden la dignitat en declaracions i xarxes socials fent creure que no registrar en el Parlament el que està manat és un oblit sense importància, que publicar el IRPF és un acte de transparència (obliden, perquè tenen memòria o sang de peix, que Matas ho va fer uns anys abans de reconèixer davant el jutge que cada mes cobrava en negre) o que no hi ha similitud entre la incompatibilitat de Bauzá i la d’Aina Salom, que ells aconseguiren. És pura defensa pròpia perquè deuen tot el que són al president. Des d’aquesta perspectiva provoquen més llàstima que ràbia. Llàstima per ells, per haver de perdre la dignitat intel·lectual per tan poca cosa, i llàstima per nosaltres, per tenir un sistema electoral que permet i fomenta aquesta submissió canina i ens fa creure que això és política quan només és misèria humana.