A mida (27/02/2013)

Realment, seria molt bèstia descobrir que Urdangarin, i no diguem la filla del rei, s’han aprofitat de l’amnistia fiscal, junt amb Bárcenas, el fill de Jordi Pujol i altres membres de la casta dels quals encara en desconeixem el nom. Seria bèstia, sí, però del tot lògic perquè una amnistia fiscal com aquesta no es fa perquè el llanterner regularitzi uns euros sense facturar ni el cambrer les propines ni el dentista els empasts cobrats en B ni el pintor un parell de quadres venuts sense IVA. No són aquests els destinataris de l’amnistia perquè la immensa majoria d’ells, tot i no complir amb la seva obligació, han tornat els doblers a la roda i, més prest que tard, cotitzen. Els doblers de la casta, no. Són reserves de greix afegides a un cos obès que l’organisme deposita de pura golafreria. No cal recordar que el gendre guapo del rei tenia, a més del que els pressuposts generals dediquen a la seva dona, feina molt ben remunerada en qualsevol de les empreses privatitzades de la casta. Gràcies al jutge Castro sabrem si se’n beneficiaren de la injusta mesura però ja n’estam segurs de que la feren a la seva mida; a la seva i a la dels seus.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s