Un altre capítol (28/02/2013)

Després de descobrir que hi ha “tècnics” en el Govern capaços d’acreditar la compatibilitat de l’apotecari-president, tot i la sentència en contra del TSJIB en l’idèntic cas que afectava a Aina Salom, puc creure que també els han trobat decidits a passar-se per l’entrecuix tota la legislació sobre tractament d’enderrocs que existeix (la illenca, l’autonòmica i l’estatal). Qui fa parts i s’engana, sant Martí li treu un ull. Una altra cosa és creure que la Justícia admetrà el desvari d’aquells convençuts d’estar per sobre del comú dels mortals i permetrà normes fetes a mida. I aquí és on aquest darrer capítol del serial (per ara) és coherent amb tota la novel·la de dilacions imposades, retards injustificats, filibusterisme judicial i defensa del benefici privat amb doblers públics que ha escrit l’Ajuntament de Campos aquests darrers 20 anys. Jo no sé per quins motius no es poden enterrar enderrocs però estic segur de que la llei ho prohibeix i obliga a un tractament específic per part d’empreses concessionàries. Una obligació caríssima que, tot sigui dit, es obviada a diari per pirates fàcilment identificables que tenen abocadors il·legals gens clandestins. La jugada del batle de Campos sembla condemnada a estavellar-se en el mur judicial però, pel camí, a més de guanyar temps, Sagreras haurà aconseguit aparèixer com qualcú que es preocupa gairebé tant pel seu poble com pels interessos familiars.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s