Comença a agradar-me (26/03/2013)

Ara, que a la gran patronal li ha entrat coïtja pels nous i absurds imposts inventats pel conseller Aguiló, comencen a agradar-me. Ja sé que és una simpatia primària, impròpia d’una columna d’opinió. Però, a més d’intentar l’objectivitat estic obligat a ser sincer. Sincerament, qualque cosa bona deuen tenir quan molesten a una patronal que demana una reforma laboral per lluitar contra la desocupació i la utilitza per crear més atur i mantenir o augmentar els seus beneficis, per posar només un dels molts d’exemples de com els seus interessos mai no són els nostres. A més, i en concret, l’impost del qual reneguen en aquest comunicat és sobre els cotxes de lloguer i no afecta als nadius. De fet, és el més semblant a l’ecotaxa de tot el paquet governamental; amb una diferència abismal: el recaptat va a engreixar els bancs enlloc de millorar el territori. No així l’impost sobre l’aigua embotellada que afecta de ple a una ciutadania condemnada a comprar-la perquè els seus governants no acompleixen amb l’obligació de subministrar-la de qualitat. Pagar per usar carreteres és el mínim que es pot demanar a una patronal que majoritàriament paga l’impost de circulació en una altra banda.