El pet entretengut (27/03/2013)

El que més m’emprenya és la cara de joia dels companys dels corruptes, els del partit dels sobres, de Baŕcenas, dels globus de Mato i del morro de Matas, quan utilitzen aquest cas per poder dir, talment qualcú que amolla un pet entretengut, “la corrupció és un tema de persones, no de sigles”. Emprenya, i emprenya molt. Fins allà on sabem hi ha un descontrol evident dels polítics sobre aquests tipus de subvencions i que, amb aquests o amb aquells altres, la proximitat i la coneixença dels governants facilita molt les coses. El que no sabem, ni per ara sembla deduir-se del contundent interdicte de la jutgessa, és si governants o el seu partit a més de fer favors als coneguts incompliren el rigor de les lleis o se’n aprofitaren. Estranya la contundència de la justícia en aquest cas mentre presumptes corruptes milionaris van a deposar en cotxe amb xofer i es permeten advertir al jutge que no pensen dir res més. També és cert que la facilitat que aporta al jutge un cas amb un proveïdor amb morro, que declara havers-se quedat amb la subvenció a l’espera de poder fer el treball que no feu i cobrà, no la gaudeix amb una selecta colla de tafurs assistida per missers no menys tafurs encara que aconsegueixen amagar corrupteles dels més grans, encara. Que per això hi ha classes. Per ara, a la presó només n’hi ha dels primers, corruptes d’anar per casa. Dels segons, s’ha de fer un esforç de confiança en la justícia per mantenir l’esperança de veure’ls-hi. L’altra diferència és la resposta de Joana Lluïsa Mascaró que no ha necessitat de codis ètics fets a la mida dels que no en tenen: si la criden a declarar i no com testimoni, dimiteix. Chapeau!