Una de ponts (30/03/2013)

Aquesta setmana passada, el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts contestà per escrit la pregunta del diputat socialista, Juan Moscoso, sobre les iniciatives que ha pres el Govern a partir de la promesa de racionalitzar els ponts festius, que va fer Rajoy en el debat d’investidura. En poques retxes, el secretari d’Estat reconeixia que no s’ha fet res, que s’hauria de canviar l’Estatut del Treballador (no els ha importat fer-ho amb la reforma laboral regressiva) però, sobretot, s’hauria de pactar amb l’Església, segons el Concordat signat amb el Vaticà el 1979. Mentre una altra promesa queda en no res, Rajoy començà les vacances el passat dimecres, tot just després d’assistir al partit de futbol França-Espanya, i no es reincorporarà fins dimarts (i això que per aquelles terres no tenen Segona Festa). Tot un exemple de pont ben estirat. Les raons del segle XXI, fins i tot aquelles pròpies de la recerca de l’eficiència capitalista, queden en guaret a l’espera del que digui l’Església. Ja ens poden saturar amb els seus missatges de reformes que mai no es fan si afecten al poder. I l’Església, en aquest país, és part consubstancial del poder i pensa continuar sense cedir-ne un mil·límetre.   

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s