Pura misèria (16/05/2013)

Resignats a que no ens creguem la suposada millora, la seva consigna és ara convèncer-nos de que podríem estar pitjor, que n’hi ha que hi estan. Per això, piulen i escaïnen que Balears és la comunitat on més minva l’atur mentre callen i tanquen ulls i orelles a dades com la d’aquest estudi o la que mostra el descens de l’afiliació a la Seguretat Social. Però la pobresa és aquí i les dificultats són el pa de cada dia. Milers de famílies de Balears no assoleixen el 60% dels ingressos de la mitjana (i aquesta ja és desconhortadament baixa). Milers de joves només poden aspirar a una ocupació low-cost sense possibilitats de promoció ni millora. Bauzá i Bosch viatjaren a Suïssa, en teoria, per analitzar l’èxit d’una formació professional dual, però el què veren no els va fer profit. Estar, fins i tot, per sobre de la mitjana espanyola en l’índex de pobresa no és compatible amb els discursos d’autocomplaença dels nostres governants. Calen polítiques actives adreçades no només a crear ocupació, sinó a que aquesta sigui de la qualitat suficient com per activar el consum i repartir els beneficis d’una societat de serveis. Mentre la quantitat sigui l’única meta, la pobresa, amb feina o sense, creixerà, així com la desigualtat.

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s