Els foscos (abans, grisos) dels nostres dies (17/05/2013)

El d’avui és el darrer article ‘faldó’ que public en el que ha estat, també, el meu diari i mentre l’escric em reboten en el cap les paraules del director del diari ARA, Carles Capdevila, en el Centre Cultural Sa Nostra (o el que queda del que fou). Il·lusionat, amb empenta i alegria, ens parlà de la normalitat del seu país. Que ells no es platejaren en quina llengua publicaven i que pertany a una generació -Toni Soler, Antoni Basses…- que pogueren dedicar el seu talent, que és molt, a iniciatives de qualitat sense oblidar la recerca d’un públic ampli. Vist els resultats, augmentaren el nivell dels mitjans de comunicació mentre la mitjana del país creixia amb ells. No hi ha dubte.

Tot aquest talent, d’una generació que frega la cinquantena, hagués estat possible a Espanya? Segur que sí, que hi és, talment hi deu ser en aquestes illes tan econòmicament espanyolitzades. El que no em queda tan clar és si sense l’aposta per uns mitjans de comunicació públics de qualitat aquest talent tendria el rendiment que ha tengut. Si en tot Mallorca no hi ha un Bassas, un Capdevila, un Soler… no és perquè no hi siguin, que hi deuen ser, segur, sinó perquè no hi ha l’equivalent a TV3, a la “Corpo”, en general.

Capdevila vengué a definir la seva generació com aquella desacomplexada que ha viscut en la normalitat democràtica i catalana. Que no quedà perduda per la melangia d’haver corregut davant dels grisos i de saber què eren només per l’estudi o per les batalletes dels iaios. Mentre ho deia, jo veia inspectors de la Conselleria d’Educació en virtual carrera per perseguir adolescents amb estelades: els grisos o foscos dels nostres dies i del nostre país.

Hi ha societats que potencien el talent. Són les que obrin camins, que miren més enllà. N’hi ha d’altres que tanquen portes, que es rebolquen cofoies en el què són i ja els està bé. Cert que és molt covard entaferrar la pròpia responsabilitat a un ens tan difús com la societat. Segur que aquells que ho fan cerquen l’absolució de les pròpies culpes. I que, també, és injust atribuir a aquest ens difús l’èxit dels altres per trobar una justificació al propi fracàs, sempre mal de pair. Però, si miram arreu, sense llepar les pròpies ferides, on són els mallorquins d’aquesta generació amb desacomplexada iniciativa? A IB3 ben segur que no, si és que qualque vegada hi foren, i a Televisió de Mallorca, que hi haguessin pogut ser, la mataren abans de morta. Digau que és la meva excusa, la justificació del propi fracàs. En descàrrec diré que jo vaig córrer davant dels grisos…

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s