Tomeu, amic, company, còmplice (7/04/2015)

Àgil. En Tomeu Picornell ha estat un dels caps més àgils que he conegut i que millor ho dissimulava amb el seu ducados a la mà i un interminable enfilall de returades. Aquesta mescla d’agilitat i returades li permetia la ironia fins el sarcasme, l’anàlisi fins al darrer detall i la tendresa sense necessitat de dissimular-la.

Llegit. El meu amic devorava lletra escrita. Ajudat per la tecnologia i el ducados, consumia informació fins el detall; opinió, fins a entendre l’altra i reafirmar la seva, i literatura, fins a bastir una cultura completa i complexa que li permetia parlar amb la propietat de qui, a més de saber, assimila.

Lleial i compromès. El gran periodista que hem perdut sabia entregar-se a lleialtats que a vegades defugien de la confortable distància que ens protegeix. Socialista, per conviccions i militància, però, sobretot, ‘calvista’ entregat i generós, ni amagà les seves lleialtats ni defugí del combat ideològic; el cercà sense embuts en eternes converses i llargues reunions. S’entusiasmà amb la candidatura d’Aina Calvo a l’Ajuntament de Palma i es lligà a ella fins acceptar un càrrec que el comprometé i l’allunyà de la passió que sentia pel periodisme. També s’entregà generós al Sindicat de Periodistes en el moment més difícil per a la professió, amb acomiadaments massius, atur generalitzat, precarietat humiliant i partidisme sense aturall en els mitjans públics. Combatiu i treballador, hi aportà experiència i iniciativa sense recances.

Sensible. Home de lletres, de moltes i diverses lletres, mostrà una sensibilitat especial per les altres arts, especialment per la pintura i la música. Al Diari de Balears pogué convertir en escriptura els coneixements i la sensibilitat que tenia en aquestes disciplines. Encuriosit permanentment, escoltava i gaudia d’un ampli ventall de músiques i s’extasiava al davant d’un bon quadre.

Amic, company i còmplice de professió i iniciatives, visquérem junts l’experiència de llançar un digital, Bloko, des del no res, la necessitat i la il·lusió. Fou el caparrut més fàcil de convèncer, si als arguments hi afegies sinceritat i passió. Potser intentà debatre amb el càncer des de la ironia i una sobredosi de vitalitat. Crec, sincerament, que aquest debat tampoc no el perdé, perquè tenia arguments, amor i amistats. Per això, com una de les darreres cançons que ens penjà als amics a la xarxa, el tendrem sempre “Somewhere over the Rainbow”.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Article UH. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s