Més difícil, però no impossible

No dubteu que per fer un 155 cal la complicitat de molts. Calen Icetas que, com el pare que s’atorga la capacitat de levitar sobre el bé i el mal, se’n beneficia de la repressió per guanyar als que minuts abans tractava de companys. Calen Millos, que ni en somnis s’hagueren atrevit a pensar en governar una entitat que per mèrits mai ho hagués aconseguit. Calen Santi Vilas, que estufen les plomes passejant pel mig dels que eren els adversaris i ara et garanteixen el protagonisme perquè han eliminat als teus companys… I tots, i més, són del teu mateix barri, anàreu a escola plegats o compartiu passió futbolera. No es pot fer el discurs maniqueu i fàcil dels nostres i els llunyans, perquè tots aquests en un moment et feren creure que, amb la mateixa nau o amb una altra barca, es podia compartir trajecte. Res més lluny de la sinceritat, perquè els seus eren somnis particulars, petits, que mai no foren al servei de cap causa més gran que ells.

Si hem de creure que s’ho paga fer-ho bé, que res no som si no en un molts i que no hi ha més herència a deixar que la integritat, la credibilitat i la honestedat, seguirem cercant ser més per fer un país més digne. Tan digne que, fins i tot, en la seva pau pugui oblidar que un dia, Icetas, Millos, Vilas i altres existiren per fer-ho més difícil però no aconseguiren que fos impossible. Evidentment.

Aquesta entrada ha esta publicada en Per lliure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s