Irresponsabilitat en la deixalleria planetària

Avesat a ser titllat de malsofrit, he esperat que passassin festes per no ser el culpable de cap d’aquestes terribles frustracions que la nostra societat de mel i sucre allunya de la quotidianitat, talment allunyar-les garantís la felicitat promesa pels traficants d’il·lusions a preu fet.

Bé, ara ja ho puc dir: em sembla d’una irresponsabilitat malaltissa i d’una estultícia suïcida permetre que els nostres carrers s’omplin d’absurda quincalla amb l’única finalitat de demostrar que és Nadal i que som bàsicament consumidors compulsius, i com a tal ens tracten. Però, de tota la immensa quincalleria que caduca abans d’haver gaudit de cap funció, el que més m’ha tret de polleguera han estat els globus o bufetes transparents, amb leds de colors i plenes d’heli que s’han alçat entre la multitud de desemparats compradors que omplen els carrers més comercials.

La vista d’aquelles llumetes en l’aire, pipellajant i surant per sobre dels caps de la massa enfosquida pels abrics, és una figura molt potent, estèticament parlant. Però tenim responsabilitats per sobre del gaudi momentani, de l’hedonisme col·lectiu que tan rendible surt al poder. Aquelles papallones de PVC són un retrat de l’absurd que poc a poc ens condemna. El gaudi fugisser, gràcies al qual els venedors ambulants han fet l’agost el desembre, no té cap vocació d’arribar més enllà de la porta de casa. En aquest espai entre el centre comercial de la ciutat i l’habitatge propi i en el temps de passeig entre ambdues fites s’han generat residus que costaran molt temps i molt espai poder eliminar.

Cada collonada voladora aportarà als abocadors entre dues i tres piles, cable elèctric, leds i plàstics d’impossible reciclatge. Els mateixos infants que els han gaudit per un pocs moments en pagaran les conseqüències durant tota la seva vida. I això, que és material fugisser en el gaudi i permanent en els efectes negatius, se sap, s’autoritza i s’aplaudeix. Podem focalitzar les culpes en les institucions que ho permeten però comença a ser hora d’abandonar el paternalisme confortable i, des de l’exemple militant, exigir la responsabilitat individual, de cada pare i mare d’aquest país. Del contrari, des de la irresponsabilitat patològica que caracteritza una societat d’immadurs, seguirem passejant l’estultícia coloraina mentre ens desitjam ‘molts d’anys’ sense voler saber si el desig es convertirà en malson de deixalleria planetària.

Aquesta entrada ha esta publicada en Per lliure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s