L’ordre del dia (26/06/2012)

Demanar formes al Govern de Bauzá s’ha convertit en una estúpida manera de perdre el temps. Es considera la marca blanca de déu i no té cap necessitat de respectar als altres, sempre inferiors. Convocar per avui una Mesa sectorial de Sanitat per explicar unes mesures que tendran vigència diumenge que ve és la manera més directa d’afirmar que els importa un rave el debat i que la negociació és impròpia dels que tenen la raó suprema. Més que una mesa sectorial és un toc de retreta per llegir a la tropa, en posició de ferms, l’ordre del dia. Després, rompin files i a dormir en silenci. La situació es repeteix en tots els àmbits, qualsevol sigui la importància del tema. El d’avui, ho és. Augmentar jornada, canviar horaris i regular la feina a un col·lectiu tan gran i important com el sanitari hauria de ser una tasca de consens després d’escoltar als interessats que ho viuen en primera persona. Però ja ho veis, les portes del Consolat de Mar i de les conselleries només s’obrin generoses als promotors privats, bé siguin urbanitzadors, bé siguin productores de televisió foranes, bé siguin gestores d’hospitals. La intenció d’oferir serveis a la societat no és suficient per tenir audiència si no va acompanyada d’un negoci tan sucós com impossible amb la normativa actual. Potser és la manera de tenir a tothom molest per a poder confirmar el prejudici de que tothom menys ells s’equivoca. Viuen en el convenciment de que la història comença el dia que guanyaren les eleccions i que la resta, incloses les lleis que ens igualaven o els drets que ens protegien, només és inútil i feixuga herència a superar.