L’any del feudalisme amb iPad (28/12/2012)

En teoria, arriba el moment de fer balanç de l’any i pronòstics, propostes o il·lusions pel que d’aquí a poc comença. El resum és descoratjador: només uns pocs, molt pocs, estan millor o igual que fa un any i la immensa majoria hem perdut ingressos, drets i, sobretot, esperances. De fet, n’hi ha que a més han perdut la dignitat pel calendari i es veuen talment peces de rebuig, sobres socials sense encaix possible. Molts, també és vera, mantenen la voluntat de que la lluita aconsegueixi capgirar el guió escrit per FAES, Tea Party i demés apologistes del dolor. Alguns, amb dificultat i recances, han fet maletes a la recerca de l’esperança que aquí se’ls nega. I tots, menys els cafres, sospiren que el malson acabi més prest que tard. Però el malson ha vengut per quedar-se.

Amb paraules d’El Roto (El País, 26/12): “amb el pas del temps, la gent s’avesà a viure en el túnel i deixà de cercar la sortida”. Però no perquè els agradàs la foscor, afegiria, sinó perquè fora ens espera una altra foscor pitjor: la de reconèixer que l’esforç no ha servit per recuperar dignitat i drets sinó per consolidar l’estatus dels propietaris de la llum. Contra aquest futur, que altres escriuen amb la nostra sang, cal rebel·lar-se el 2013 perquè cada dia que passa el monstre és més gran.

No són receptes utòpiques ni fórmules magistrals, només el coratge de reconèixer-nos com el que som, el que sempre hem estat i la propaganda ens enlluerna fins l’oblit. Som classe treballadora amb un contracte social on es reflectia que si fèiem les coses bé, teníem la seguretat solidària. El poder financer, amb la complicitat del polític, ha romput aquest contracte unilateralment per retornar al feudalisme; amb iPad, però feudalisme, a la fi. Tenim la força però ens falta el valor, i aquest ens l’ha de donar reconèixer-nos part d’una classe majoritària i forta.

Podríem començar per denunciar la caritat que s’instal·la com a jeràrquica solució a la solidaritat. La caritat és una acte de poder, una concessió del poderós. I ara hem d’assistir, aplaudir fins i tot, als actes de caritat d’aquells que signen amb una mà l’expulsió del mercat de treball de milers de treballadors mentre amb l’altra recullen bosses de farina. O recullen sobres i les transporten amb cotxes que multipliquen el valor de la suposada beneficència. El món no ha estat mai un lloc just però havíem aconseguit que la injustícia fos mal vista. Fins ara, que s’ha retornat filla de la resignació obligada. Pot ser un gran any. De tots depèn.

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles dB. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s